L'Actualitat del Baix Montseny

-Plantejar una qüestió de confiança era l'última opció que hi havia per seguir endavant?

-Si, perquè crec que al Ple va quedar bastant palès que hi ha una situació derivada d'un context polític determinat i cadascú fa els seus càlculs. Ja vaig expressar al Ple que els entenia legítims però que també s'ha d'entendre que la postura de l'equip de govern, més enllà dels càlculs partidistes que cadascú pugui fer, ha de ser tenir una eina pel treball pel poble com és el Pressupost. En aquest sentit, no podem estar dilatant en funció d'una negociació política el Pressupost. El Pressupost ha estat elaborat, ha buscat incorporar el màxim d'aspectes que ens han arribat de totes les forces, i entenem que és correcte. En l'actual context és una solució arriscada però a la vegada també coherent i honesta. Aquesta és l'eina que l'equip de govern ha de tenir per poder treballar i si no que se'n plantegi una altra.

-Malgrat el cost que té perdre una qüestió de confiança?

-Si, però torno a reiterar que davant de la situació hem de ser honestos. Caldrà esperar un temps per si s'articula una altra opció, una majoria política dife-rent, i si no ser honestos i deixar que l'actual coalició de forces que estem al govern, tot i ser en minoria, pugui treballar.

-Visualitzar aquesta minoria dóna a moltes lectures.

-Cadascú fa la seva lectura i en ser lectures polítiques són interpretacions. I per tant, evidentment, des de l'equip de govern es farà una lectura i una interpretació política totalment subjectiva a l'igual que des de l'oposició es farà la seva. Però un cop fetes tornem a estar allà mateix. El que interessa ara és treballar pel poble, per les necessitats que té l'Ajuntament, pels projectes que hi ha endegats... I per poder-ho fer, creiem que el més pràctic i el més honest és fer-ho amb uns Pressupostos. No amb una pròrroga, que també es podia haver anat per aquest camí i el cost polític podria ser dife-rent, no es visualitzaria tant la minoria. Però hem d'assumir que aquesta és la realitat política que avui té Arbúcies i això no ens ha d'impedir treballar.

-L'acusen d'aferrar-se a l'alcaldia per mantenir el càrrec a la Diputació.

-El càrrec no depèn de l'alcaldia. Hi ha companys que no són alcaldes ni tan sols regidors de govern. La meva presència a la Diputació ve per una designació de partit. I això també representa un benefici perquè permet estar més en contacte amb la feina que es fa en un ens de suport molt important a les polítiques municipals. I permet que el meu sou surti íntegrament de la Diputació. No va lligat una cosa amb altra. La meva voluntat de ser alcalde és perquè tenim projectes importants per la gent d'Arbúcies i pel sentit de la responsabilitat.

-Es veu capacitat de sostenir dos anys aquesta situació?

-Entenc que cada context és un i que segurament el que hem de visualitzar si realment hi ha possibilitats pràctiques, més enllà de fer volar coloms, de plantejar una altra alternativa. Si no és així, crec que tots hem de ser hones-tos. Nosaltres hem dit que ens veiem en cor perquè tenim l'experiència i la maduresa de molts dels projectes que ja tenen un bon recorregut. El que busquem és poder arribar a acords el més amplis millor. Independentment que després, passi el que passi... Totes les forces van dir que la prioritat no passava per negociar els Pressupostos sinó que passava perquè políticament es visua-litzés quina era la situació i quin era el posicionament respectiu. I llavors això sí que et degenera en aquesta situació de bloqueig en que no pots entrar a debatre o a parlar directament d'un tema perquè al davant hi ha un condicionant polític. Això es pot donar al llarg de la legislatura en altres temes però entenem que en els que són d'interès general hi ha d'haver un consens. Si no, flac favor farem si anteposem la visió partidista a l'interès del poble.

-Tenen capacitat política per tirar endavant el Pressupost?

-Se'ns va dir que no sabien com es visualitzaria la política d'estal-vi. Però aquest Ajuntament està preparat per tirar endavant projectes. Alguns d'ells hem compartit feina amb CUPA. Ho està no perquè hi hagi una preparació única i exclusivament política sinó perquè sortosament hi ha una preparació tècnica de la gent que treballa a l'Ajuntament. I el que necessiten és que les directrius, les ordres i els recursos els tinguin clars. I com que a això hi dediquem tots els recursos i més estic convençut que aquest go-vern està preparat.

-Projectes importants com les Naus Ayats, que depassen la legislatura i no es coneix qui els acabarà gestionant, no han de tenir d'un consens majoritari?
-Tot i que per a alguns no ho sembla, l'important no és qui ho engega o qui té una idea, sinó que aquella idea s'acaba convertint en realitat que és bona i beneficiosa per a la gent d'Arbúcies. Per tant, és important que en els temes hi hagi el màxim consens i per nosaltres no quedarà. Però arriba un punt que si el consens s'ha d'aconseguir a partir de renúncies que desvirtuen el projecte o que plantegen posicionaments diametralment oposats, legítims però oposats al plantejat per l'equip de govern, això farà que no es pu-guin dur a terme o com a mínim quedin posposats. És el risc que té tota situació de minoria.

-Hi ha absències importants al Pressupost com el carrer Cam-prodon, la Biblioteca...

-El Pla Únic d'Obres i Serveis marca que la Biblioteca és l'anualitat 2010 i no toca enguany estar a Pressupost. Al carrer Camprodon, ja vam explicar que en un moment que s'està encara en la definició del projecte, no ha de constar com a partida específica. Creiem que anant molt bé estaria en obres a finals del 2009 però segurament es licitarà el 2010 o 2011. No vol dir que el govern abandoni el projecte. Estem treballant en línies de finançament com la Llei de Barris que esperem que tinguem un resultat positiu. I llavors no passa res per poder suplementar amb una modificació de crèdit.

-La polèmica del carrer Camprodon està enverinada o l'han enverinat?

-Està enverinada perquè l'han enverinat. Sincerament ho veig així, fins i tot després d'haver consensuat i d'haver fet dues reunions on el compromís de tots plegats era intentar reconduir un procés participatiu que... Tenia uns resultats, que no eren bons i calia fer un altre fase del procés participatiu. Però malgrat es quedi en reunions i es consensuïn les coses, hi ha una part que no va per aquí. I em sap greu. La postura del govern sempre ha estat clara. L'Ajuntament ha de decidir els projectes, ha de liderar-los. Evidentment ha de comptar amb la participació el més ample possible i escoltar les opinions de tothom. Però aquestes opinions no poden anar a qüestionar el paper, l'autoritat que té no tan sols l'equip de govern, sinó el plenari a l'hora de decidir. Perquè al final el projecte s'haurà d'apro-var per Ple i comptar amb l'opinió de tots i cadascun dels regidors i això nosaltres ho defensarem a mort. No podem fer deixadesa de les nostres funcions. Així ho hem expressat sempre, segurament ens ha suposat un desgast, però el que no serem és un govern que digui si a tothom perquè no sempre tothom té la raó. I hem de prendre decisions perquè si no val més dedicar-se a una altra cosa.

-Si creu que l'han enverinat, qui ho ha fet?

-No crec que sigui profitós donar noms. Casacú sap el que fa, som un poble, tots ens coneixem, de quin peu es calça... Vull superar aquesta fase d'enfrontament que trobo estèril. L'únic que ha fet l'equip de govern és preguntar com volem el carrer Camprodon, posar uns eines perquè compti amb les màximes aportacions. Dir que al carrer hi ha d'haver voreres més amples i circulació no és una limitació, ve d'un treball previ que és el Pla de mobilitat del conjunt del poble d'Arbúcies, que no pot estar en qüestió. No creiem que sigui una limitació. Hem expressat que si s'havia d'arri-bar a contribucions especials com s'havia de fer, quins són els topalls... Però s'ha enterbolit, hi ha hagut massa inte-resssos des del punt de vista de l'oportunisme polític, i la meva predisposició és a ser clar i franc amb els veïns.

-No reconeixen cap error en el procés participatiu?

-Si, és clar, és el primer procés participació d'aquesta envergadura que s'ha fet i n'hem d'aprendre. Hi ha elements, les enquestes podien ser més cla-res, però això no invalida que en el seu moment es van fer uns tallers oberts a tothom que hi volgués participar en el qual es podien fer els aportacions. Com tot, se n'ha d'aprendre. Però el 100 per cent de la culpa... Em refermo en aquesta postura quan tot i intentant negociar i reconduir encara es mantenen algunes línies...

-Quin trets destacaria de la seva gestió en els dos primers anys de govern?

-Jo destacaria sobretot l'entrada en funcionament de la Llar d'infants i que el balanç del servei és bo. És un equipament que ha passat amb bona nota un curs escolar. Destacaria que hem tirat endavant projectes de recuperació del patrimoni com el tema de la Farga, vinculat amb polítiques socials actives que és una de les dèries de l'Ajuntament. Posem en valor un espai i ho fem amb joves del poble que aprenen un ofici. També projectes importants de recuperació del patrimoni natural com poden ser la continuïtat de la Corbadora i la connexió amb els camins que porten al Montseny. Un espai d'alt valor ecològic però que també li dóna sentit al passeig de la riera i la connexió amb el Parc. Destacaria polítiques socials que fa temps que portem a terme com l'habitatge de lloguer que estan a punt de repartir entre els joves d'Arbúcies que han optat a una primera vivenda... Els programes de formació ocupacional que també hem engegat des que vam recuperar la regidoria d'Indústria i de Treball i que ens vam marcar com a prioritat en moments de dificultat. En un moment de crisi hem d'intentar que els treballadors del poble tinguin més eines per formar-se per matenir el lloc de treball o optar a altres. En aquest cas, tirar endavant amb el Departament, l'IES Montsoriu i les indústries carrosseres una formació professional única a Catalunya, que és aquest programa de carrosseria. Entenem que tot i que són moments delicats és una fita important per a la supervivència de la indústria carrossera i per a la millora dels recursos pedagògics que ofereix l'IES Montsoriu... També el Pla d'Igualtat per garantir en tota la feina i projectes de l'Ajuntament que estiguin pensats i donant les mateixes oportunitats a tothom... Poder començar ja les obres de les Naus Ayats...

-Ara em parla de futur?

-És difícil fer una separació de dos anys. En el cas de les Naus Ayats, tot i que algunes línies no ens han acabat de concretar, com la del Departament de Cultura perquè amb el tema del finançament la Generalitat no pot comptar amb els recursos que calculava, hem pogut començar una primera fase... Tenim un pla d'obres amb 630.000 euros i l'altre dia, amb la visita del President de la Diputació, també es va parlar de la signatura d'un conveni per finançar les obres... Poder garantir entre el 2009 i el 2010 una primera inversió que rondi el milió i mig d'euros. Sóc optimista. En el seu moment ens vam marcar un pla integral de millora urbana de carrers que vam arrancar amb la millora de Magnes i Pietat. Quan acabin Enramades aixecarem bona part del Sorrall... També s'ha fet el Germana Assumpta, Folgueroles... Això requereix molta feina, paciència, estar atent, buscar ajuts. També s'ha desencallat el tema de la Fonda Ayats buscant l'entesa i el conveni urbanístic, que serà important per l'entrada al poble. Potser no són projectes de gran envergadura però és el dia a dia de la gent, el cotxet que ha de baixar de la vorera,...

-Com veu la situació de la indústria carrossera?

-Amb preocupació i sabedors que els mecanismes que té un ajuntament són els que són. Difícilment podem evitar que una empresa faci un ERO però sí posar mesu-res de xoc per respondre. Per això, en la previsió de Pressupostos en serveis socials hem fet una proposta de creixement prou gran. I després, altres línies de foment de programes de formació. Estem en contacte amb les empreses, com a mitjancers amb la Generalitat en les línies d'ajut. Ho veiem amb preocupació però també sabem que tota crisi és un moment d'oportunitat perquè el sector es plantegi polítiques que creiem que fan falta: més cohesió per enfortir-se com a clúster carrosser. Però també tenim una cosa que no hem de deixar perdre, que és el coneixement de l'ofici, en ser un poble amb una tradició industrial que no és d'ara. Aquí hi ha gent qua-lificada, formada, que està treba-llant en terceres i quartes generacions. I aquest és un potencial d'Arbúcies que fa que posat en valor es replantegi el sector. En el cas d'Arbucias Industrial, que ha derivat en l'adquisició d'una altra empresa, s'està especialitzant en el ram del sector ferroviari. O en el cas d'una part dels treballadors de LO Cat que volen tirar endavant una cooperativa. Arbúcies ha tingut aquesta tenacitat, d'innovar, de passar a fer carros a autocars per a Europa...

-I el clúster turístic com està?

-És evident que Arbúcies, a finals del 70, perd pistonada perquè la majoria dels negocis de caire familiar han anat en decadència perquè requeria una inversió forta que a l'interior era difícil. Estem treballant en línies interessants. Amb altres pobles del Montseny i el Lluçanès estem treballant amb els intangibles del territori: llegendes, bruixes, bandolers... És un element important que fem amb la direcció general de Turisme, que eleva una única proposta a Madrid, que ja tenen sobre la taula, perquè es pugui dotar al voltant de 4 milions d'euros en tres anys.
Hem de ser conscients que Arbú-cies pot oferir estades de cap de setmana, no som un destí de 15 dies. Hem de saber articular una oferta complementària posant de relleu allò que ens fa únics.

-El Pitch and Putt forma part d'aquesta oferta?

-També entra aquí. El problema és quan hi ha una etiqueta o certes visions sobre el golf. Però al darrera sols hi ha una proposta lúdica complementària, que té un impacte baix o de retorn als seus usos immediat. Ho podem comparar amb una activitat extractiva que hi ha a uns metres i quin període haurà de passar per retornar a l'espai natural que hi havia. Al darrera del golf no hi ha cap complex urbanístic això és al que l'Ajuntament en tot moment s'ha negat. Qui més hectàrees ha aportat de protecció al Parc dels municipis gironins és Arbúcies, perquè ens creiem el Parc. Però també som conscients que hem de garantir que la gent pugui estar i viure al territori. I això ha d'anar acompanyat d'activitats que ja no són les primàries. Hi ha d'haver una activitat complementària i normalment són vinculades a l'oci i al turisme. Si es pot fer amb respecte no hem de ser absolutament integristes.

-S'han resol els tràmits que hi havia pendents?

-Tota la documentació està al Consell, a la Comissió, pendent d'un últim informe que en principi ha d'estar redactat. S'ha do-nat el supòsit que entremig hi ha hagut l'aprovació del Pla Espe-cial del Montseny i la Comissió d'Urbanisme requeria que el Parc informés respecte que els usos eren complementaris. Són temes burocràtics...

-Roger Zamorano es presentarà a les pròximes eleccions municipals?

-No. Roger Zamorano no es presentarà a les properes eleccions. Ja vaig dir-ho als companys d'ERC que assumia amb molt de gust la responsabilitat d'encapçalar unes llistes, que això tenia un temps limitat i quan se'm va fer confiança en les darreres eleccions ja vaig dir que era l'últim mandat. Crec en la limitació de mandats i ja que això no és així per llei, ha de ser uns principis, que no són millors ni pitjors d'altres que creguin que si es poden presentar tants cops com convingui. És un plantejament personal. Jo no em veig amb 40 anys fent la mateixa feina. Si tot va bé, com a alcalde o regidor, quan acabi aquest mandat tindré 38 anys. Però a més un projecte és una suma de moltes individualitats. Quan depèn de la continuïtat duna sola persona, per a mi no és bona.

-Els 40 anys és l'edat mitjana dels diputats al Parlament de Catalunya.

-Si? Em sembla bé... No ho sé! D'aquí a un any hi ha eleccions al Parlament i veurem si és la mitjana.

-No s'hi veu formant part de la mitjana?

-No m'hi veig... Ho dic perquè ho crec, des del 2003. No estic en condicions de dir una altra cosa. Jo crec en un projecte, jo estic en política per vocació, perquè crec en el servei a la comunitat, crec en el país, que hem d'unir tots els esforços per anar més i superar l'actual règim de relacions amb l'Estat espanyol pel progrés i benestar de la gent de Catalunya. En això m'hi seguiran trobant ja sigui des del parlament si es dóna el cas, que no crec, o ja sigui des de la feina més anò-nima. No tinc cap mena d'oferta sobre la taula ni l'he anat a buscar. La meva feina és ara per ara és Arbúcies i la Diputació de Girona.

-Per tant, el 2014 no serà un dels diputats que votarà pel trencament de relacions amb l'Estat espanyol?

-Si es donés el cas, potser si faria tot el possible per estar el 2014 votant la ruptura. No ho sé, tant de bo arribem al 2014 i que pugui votar només com a ciutadà. I el meu vot seria afirmatiu, respecte a la ruptura.