L'Actualitat del Baix Montseny

Eycam Perrier, filial estatal de Nestlé en producció d'aigües minerals, està buscant una segona deu que li permeti augmentar la producció de la marca Aquarel. Els bons resultats de l'empresa ha permès augmentar les vendes en un 30 per cent, fins a arribar als 6.000 milions de pessetes. Segons el president de la filial, Gerard Signoret, la inversió en la construcció de la nova embotelladora superarà els 1.000 milions.

Nestlé va llançar el juny passat l'aigua Aquarel amb l'objectiu de convertir-la en la primera marca europea. Per al llançament inicial va utilitzar la font d'Arbúcies i va invertir 1.000 milions a ampliar la línia de producció.

Sigui dit d'entrada, si Catalunya aspira a ser un país normal ha de tenir la seva organització territorial, la seva llei electoral, les seves polítiques econòmiques i les seves polítiques socials. I afegir, d'entrada, que mai no és mal moment per debatre com s'organitza el territori, ni per legislar-ho. Costa molt sumar-se al discurs que afirma que hi ha qüestions més importants ara, com la crisi econòmica. Precisament, perquè l'articulació del territori ha de servir perquè els municipis amb característiques comunes facin polítiques comunes per sortir de la crisi. I perquè fa una mica de pudor que aquells que s'oposen a determinades qüestions sempre trobin 'temes més importants' per no haver-les de tractar.

Ara bé, la pregunta és si la Llei de Vegeries aprovada pel govern és la que toca. Escoltant les opinions dels polítics aquesta setmana, sembla que menteixen els que diuen que els agrada però també els que diuen que no. Bé que a ERC no li agrada però és la que necessita aprovar i l'única que pot aprovar en l'actual equilibri de forces. A PSC i ICV no els agrada però és el preu menor per recuperar el Govern metropolità que, tot sigui dit, sembla l'única vegueria que tindrà poder real. A CiU potser no li desagrada del tot però ha de fer el paper contrari. I ja se sap que a PP i a Ciudadanos tot allò que faci pudor a fer país no els agrada per norma.

I al bell mig hi ha el territori, els ciutadans, que novament es queden amb la percepció que ningú no els ha demanat l'opinió. Fins i tot quan es prepara una organització que, allò que vol, és acostar-se als ciutadans.

El Govern de la Generalitat va aprovar dimarts el projecte de Llei que divideix Catalunya en set vegueries, una organització territorial que suma una nova divisió administrativa entre els municipis del Baix Montseny. Segons va explicar el president de la Generalitat, José Montilla, el nou mapa de vegueries haurà de conviure amb les províncies, que es mantindran com a divisió territorial de l'Estat i com a circumscripció en les eleccions espanyoles. Les set vegueries són Alt Pirineu i Aran, Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida, Terres de l'Ebre i Camp de Tarragona.

Les vegueries seran l'àmbit d'organització territorial de la Generalitat i les quatre diputacions provincials seran substituïdes per Consells de Vegueria. Això, però, requereix modificar lleis orgàniques de manera el Govern haurà de negociar amb l'Estat per portar-les a terme.

El text aprovat no fa referència a la creació de noves comarques, una possibilitat que queda relegada al projecte de Llei de Governs Locals que la Generalitat vol aprovar aviat. Aquesta llei també haurà de definir el paper dels consells comarcals. En aquest sentit, Montilla va assenyalar que el Govern creu que cal modificar-los perquè deixin de ser un organisme de dimensió política i tinguin un paper de mancomunitat de serveis.

Entre les reivindicacions de noves comarques hi ha, a més del Baix Montseny, el Lluçanès, el Moianès la Vall de Camprodon, el Segre Mitjà, l'Alta Segarra o la Selva Marítima. D'aquestes comarques no reconegudes administrativament, però, el Baix Montseny és l'única que queda dividida entre dues vegueries diferents.

Actualment, el Baix Montseny queda dividit per l'administració de l'Estat entre les províncies de Barcelona i de Girona. El nord se situarà a la vegueria amb capital a Girona, a la comarca de la Selva amb capital a Santa Coloma, i el sud a la vegueria amb capital a Barcelona i a la comarca del Vallès Oriental, amb seu a Granollers. Fins i tot, existeix una nova divisió ja que el Baix Montseny nord, tret de Fogars de la Selva, pertany al partit judicial de Santa Coloma de Farners mentre que la resta de municipis pertanyen al d'Arenys de Mar. En l'àmbit sanitari, els municipis estan dividits entre el Govern Territorials de Salut (GTS) del Gironès, el Pla de l'Estany i la Selva Interior; el GTS del Baix Montseny, i el GTS de l'Alt Maresme-Selva Marítima.

L'enllumenat del vial de la zona d'equipaments serà la inversió que plantejarà l'Ajuntament de Sant Feliu de Buixalleu per al Fons Estatal d'Inversió Local del 2010. El Consistori destinarà prop de 63.000 euros a aquesta obra. Juntament amb això, presentarà també un projecte de 14.000 euros per donar estabilitat als contenidors de recollida d'escombraries que hi ha distribuïts en diferents punts del municipi.

La resta de la partida que li correspon, de 17.000 euros, es destinarà al 20 per cent de despesa corrent per a temes d'educació.

Precisament, Sant Feliu de Buixalleu va patir a principis d'any un robatori de cable elèctric que va deixar sense servei una quinzena de fanals al carrer Montseny, a tocar del nucli de la Conna d'Hostalric. Els fets van passar el la nit del 14 de gener i el Consistori va rebre l'avís dels veïns que els fanals no funcionaven. En arribar els serveis municipals es van adonar que uns lladres havien obert una arqueta i se'ls van emportar estirant-los. Es considera que els lladres es van emportar prop de 1.000 metres de cable.

La reparació i restitució del cable afectat podria superar els 10.000 euros ja que, a més, caldrà revistar que la instal·lació dels fanals no s'hagi malmès.

L'any 2010 no podia començar de pitjor manera en termes d'ocupació al Baix Montseny ja que el mes de gener s'ha tancat amb un increment d'aturats del 2,8 per cent que retornen a les pitjors xifres de l'any passat. Malgrat els auguris de recuperació de llocs de treball que des de les administracions s'anuncien per al proper mes de juny, cal remuntar-se al mes de març del 2009 per trobar una dada pitjor en termes de destrucció de llocs de treball. Amb tot, el creixement ha estat un punt per sota de la mitjana que ha registrat el conjunt de Catalunya.

El gener del 2010, un total de 189 persones noves s'han quedat sense feina al Baix Montseny, el nombre més alt des de principis de l'any passat. En aquests 12 mesos, la desocupació ha afectat a 1.528 persones, el que suposa un increment interanual per sobre del 26 per cent.

Per municipis, el cop més fort ha estat per a Arbúcies, que ha vist al gener com l'atur creixia un 11 per cent respecte al mes de desembre. De fet, 46 de les 189 persones que han quedat sense feina viuen a Arbúcies, el que representa una de cada quatre aturats del Baix Montseny. Darrera, Cardedeu i Llinars són els municipis on ha crescut més la desocupació en xifres absolutes. A banda d'aquest, són molts els municipis que se situen per sobre de la mitjana comarcal, com Campins, Gualba, Montseny, Riells i Viabrea, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor o Vilalba Sasserra, entre altres.

En el sentit contrari, Santa Maria de Palautordera ha vist reduïda la taxa des del passat mes de desembre, així com Fogars de la Selva, Fogars de Montclús i Massanes. Aquests són els únics quatre municipis on, a diferència de la resta de la comarca, s'ha generat nova ocupació durant el mes de gener.

Les xifres contrasten amb el tímid optimisme que es manifesta des del Servei d'Ocupació de Catalunya, que malgrat reconèixer que la d'aquest mes de gener no és una bona dada destaquen que increment de l'atur és inferior respecte al gener del 2009. L'únic indicador positiu ja que respecte l'any passat aquest mes de gener s'han signat al conjunt de Catalunya un 8,7 menys de contractes.

Les dades d'atur del mes de gener indiquen ha afectat més les dones que els homes. Pel que fa als sectors, novament el de serveis ha estat el que més ha patit l'impacte, seguit de la construcció, la indústria, i l'agricultura.

Aquests dies s'havien de posar en marxa els treballs de remodelació del carrer Major de Sant Esteve de Palautordera que han de donar una nova imatge a l'històric vial del municipi. Els treballs, que han estat adjudicats a l'empresa Calam de Sant Esteve, disposen de tres trams diferenciats. Així, des de l'Ajuntament i fins a l'entrada de Can Record, el carrer serà tot amb doquins, es farà la il·luminació nova i esdevindrà zona de vianants. Entre l'edifici del Consistori i el Teatre es reasfaltarà. I finalment, en el tram del passeig de les Monges, a més del reasfaltat, es refarà la vorera, es renovarà l'enllumenat i es limitarà l'accés als veïns.

El projecte compta amb una subvenció del Pla Únic d'Obres i Serveis de la Generalitat (PUOSC), de la Xarxa de Municipis de la Diputació de Barcelona i una aportació del 10 per cent per part de l'Ajuntament. A més, però, la setmana passada el Consistori va acceptar una subvenció del Departament de Comerç que suposarà una injecció de 80.000 euros més al finançament de l'obra. Tot plegat, segons l'alcalde, Salvador Canyellas, farà que als veïns de la zona els correspongui una quantitat molt petita de contribució a l'obra.

D'altra banda, l'Ajuntament està mantenint converses amb els veïns perquè el funcionament dels trams de vianants, un cop enllestida l'obra, sigui el més satisfactori possible. En aquest sentit, segons l'alcalde, es preveu instal·lar un seguit de pilones a les quals es donarà accés als veïns. En alguns casos, queda pendent el punt on s'instal·laran per garantir que la funcionalitat del carrer com a peatonal sigui el més efectiva possible

Dijous, Sant Celoni Comerç va formalitzar l'acord de col·laboració amb l'Esplai de la Gent Gran del municipi amb un acte a la seva seu al que van assistir el president de la UBIC, Jordi Gener, el vicepresident Vicens Lanza i la gerent Eva Cabrera, per part de Sant Celoni Comerç, i el president de l'Esplai, Joan Prat, acompanyat d'altres membres de la Junta de l'entitat. L'Esplai ha incorporat a la seva seu un terminal de punt de venda que permetrà acceptar les targetes de pagament de Sant Celoni Comerç. Entre altres temes s'han iniciat converses per posar en marxa campanyes comercials adreçades al col·lectiu de gent gran i la voluntat de ambdues parts per ampliar les col·laboracions. Sant Celoni Comerç va aprofitar per regalar a l'Esplai 400 targetes de transport públic T2 per als seus associats.

La Colla Gegantera de la Batllòria ha tancat, en una reunió en la que han participat el president del Consell de Poble, Manel Bueno, i tècnics de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament de Sant Celoni, les activitats per la celebració del seu 20è aniversari, aquest 2010. Entre les prioritats s'ha fixat l'organització d'actes en els que pugui participar tot el poble i que s'englobaran en dues tipologies: d'una banda, els actes commemoratius propis del 20è aniversari; de l'altra, la participació de la Colla en les activitats culturals i festives habituals de la Batllòria.

El primer dels actes es farà per Sant Jordi, amb l'elaboració per part dels geganters d'una catifa a la plaça de l'Església amb el símbol del 20è aniversari. A més, s'oferirà una arrossada popular. La Colla prepara una sortida a Montserrat i, pel juny, una trobada de colles geganteres que esdevindrà l'acte central de la commemoració i que tancarà amb un sopar i un correfoc.

L'Ajuntament de Breda destinarà el gruix de la partida del Fons Estatal d'Inversió local (FEIL) 2010 a la creació d'un Centre de Dia per a la gent gran. Aquesta actuació supo-sarà una inversió de 325.000 euros mentre que la resta de l'aportació del Pla Zapatero d'enguany al municipi, d'uns 80.000 euros, es reservarà per a despesa corrent en qüestions socials i educatives.

Segons l'alcalde Breda, Jordi Iglesias, l'oferta del Centre de Dia ha de complementar l'oferta sociosanitària que actualment ofereix al municipi el CAP, el Casal d'Avis o els Serveis Socials. L'equi-pament, que properament sortirà a concurs, es troba precisament al costat del CAP, entre l'avinguda Catalunya i Verge de Montserrat. Serà un equipament de gairebé 700 metres quadrats en planta baixa, amb els serveis interiors, porxos i jardins, que podrà donar servei a unes 25 places. En aquest procés de construcció de Centre de Dia, l'Ajuntament iniciarà les ne-gociacions amb el Departament de Benestar i Família de cara a aconseguir la concertació en la gestió.

-Quin balanç fa del primer tram de govern municipal a Sant Hilari Sacalm?

-Bo, i si tinguessim diners... Hem agafat una època fotuda. Per exemple, l'any 2006 va entrar a l'Ajuntament una mitjana de 500.000 euros en permisos d'obres i el 2009 no arribem ni als 10.000. També vivim de la participació dels ingressos de l'Estat i com que l'Estat ingressa menys ens en donen menys. En tres anys hem baixat uns 900.000 euros, que és molt important perquè és una quarta part del pressupost ordinari. Amb tot, hem estat de sort perquè el pressupost d'inversions ens ha sortit molt bé. S'ha treballat buscant subvencions i pràcticament hem ingressat per inversions uns 5 milions d'euros. Això ens ha permès fer una Escola Bressol nova, arreglar molts carrers, fer un Centre Tecno-lògic, acabar la tercera fase de la Residència de la Gent Gran, fer el parc urbà a la zona de la Font del Pic, inversions a la zona esportiva... Però l'ordinari és el que està més complicat. A l'Estat, tret d'Euskadi, la participació dels ajuntaments al PIB és del 12 per cent. I a la majoria dels països europeus estan sobre un 20. Ens estan posant als ajuntaments molts deures però no ens donen ni el bolígraf, ni el llapis ni la llibreta per poder-los fer.

-Amb el FEIL no hi ha hagut certa trampa? Jo pago el pavelló i vostè el manté.

-De fet, a Sant Hilari ja hem intentat fer coses que no comportin massa despresa ordinària al darrera. Intentar arreglar coses que fan falta: asfaltar carrers, voreres... Mirar de no carregar-se amb una despesa que ja no et treus mai més. Està bé que et donin per fer obra, però potser també estaria bé que els haguessin donat per pagar el dia a dia.

-Que li demanaran aquest any a Zapatero?

-S'ha de fer una obra civil molt important de desaigües a la zona de Cal Sastre. Hi ha un paquet de mesures socials. I el tercer punt serà una inversió per a abastament d'aigua.

-Sobre això, l'oposició ha presentat un estudi que considera viable una gestió municipal de l'aigua.

-Costa d'entendre. L'oposició, que havia governat fins ara, va passar la piscina climatitzada i el geriàtric a la gestió privada amb una concessió. El cas de l'aigua és especial. Som dels únics pobles que l'aigua era privada i volíem una empresa que comprés l'aigua al privat i la regalés a l'Ajuntament a canvi de l'explotació. I que fes una inversió de millores que no podíem assumir. Vam trobar una companyia que va pagar uns 2 milions d'euros a l'antic propietari, l'empresa ens ho va passar i va fer una inversió sufientment gran per tenir la concessió durant 50 anys. A més vam poder pactar preus i arribar a unes tarifes per sota dels pobles dels voltant. També se'ns va criticar que no feiem un concurs més ampli, però no podiem fer un concurs d'una cosa que no era nostra. Ni podríem mantenir una empresa com Sorea contractant tècnics de laboratori, treballadors de manteniment, administratius... Som d'esquerres i preferim el públic però s'ha de tenir seny, fer els números i veure si surten.

-I la recollida de deixalles?

-Menys el rebuig, tenim la gestió amb el Consell Comar-cal. La resta, plàstic, etc., ho fem nosaltres perquè ens surt més bé de preu. Ens va fer una oferta el Consell Comarcal però la proposta era més cara.

-Què hi ha en cartera en el que queda de legislatura?

-Queda posar en marxa la tercera fase del Geriàtric, acabar el vial dels Prats de Saletes, que és molt important per a la zona esportiva; posar en marxa el Viver d'Empreses que és una aposta important per als innovadors i la gent que comença.

-Quins són els plantejaments urbanístics de futur?

-Aquesta legislatura no hi serem a temps però la que ve, siguem nosaltres o qui sigui, caldrà fer una Pla urbanístic nou. No perquè Sant Hilari hagi de créixer molt, però l'actual és molt antic, s'hi ha fet pegats i no està ben ordenat. La proposta és ordenar bé la zona industrial, les zones de creixement i veure què fem amb la quantitat d'immobles buits i a mig fer que tenim. És un problema, fins i tot de salubritat, els esquelets a mig fer que són nius de porqueria. També volem adaptar els nous carrers a l'actualitat, fer-los més amples, amb voreres adaptades... Hem treballat la supressió de barreres però és difícil fer-ho tot perquè hi ha molts quilòmetres de vorera.

-Com ha de ser el creixement de Sant Hilari?

-Més que créixer, hi ha unes pastilles dins el poble que es poden omplir i amb el temps poden suposar com a molt uns 1.000 habitants més.

-Quins altres problemes urbanístics detecta?

-Ens posarem seriosament amb el clavegueram, perquè quan es va començar a construir es va fer amb el que hi havia. És un error fer urbanitzacions i carrers nous amb les mateixes clavegueres, i encara en tenim de volta catalana, perquè han quedat estretes. El problema és que un metre de claveguera costa molts diners. Ara farem el carrer Vallclara.

-Ha començat la campanya?

-Potser s'ha creat més tensió que hi havia anys enrera perquè, quan s'està tants anys al govern, es confón quan s'és gestor i quan propietari. Amb això no vull dir, si hagués estat al revés, quina tensió crearíem nosaltres. Hi ha hagut intercanvis als butlletins però... ens les fotem però quan sortim del Ple som gent del poble i a vegades anem a fer la cervesa junts. Tant de bo segueixi així. Sí he demanat que no s'entri en temes personals, que és l'únic que em sap greu i no trobo ètic. S'ha de criticar l'obra de govern.

-Com veu la situació econòmica de Sant Hilari?

-Hi havia una part important que treballava a les carrosseries d'Arbúcies però van com van, les envasadores segueixen funcionant però no hi ha tants temporers, que donava molta vida, estudiants que treien uns diners, hores extres que ara no hi són... Tenim la sort que es mantenen. Del ram de la fusta molts pocs fabriquen i es viu de la importació quan havia representat fa 30 anys un 80 per cent de la massa obrera i ara si fa el 10 va just. I dels paletes han quedat els que fan algunes reparacions. Per contra, hi ha un sector que està treballant que és el viverisme. Es va fer un viatge a Itàlia per conèixer com es treballa a la zona de la Toscana el sistema de reg. També hi ha una empresa que treballa per a trens d'alta velocitat i possiblement és la que dóna més feina al pobre. I el turisme. El turisme és el que està funcionant i se'l veu animats.

-És el futur econòmic de Sant Hilari?

-Tenim una inversió a tres anys amb el projecte de 'Bruixes i bandolers'. És una inversió intangible però és una inversió que em fa molta il·lusió. És crear un producte i una marca pròpia. Serrallon-ga, les bruixes, Montsoriu... són coses que només tenim aquí, ningú més. Hi ha l'exemple a Zugarramurdi que està funcionant molt bé. Si unim esforços els pobles que hi som crec que és molt important. Ho vaig dir el dia de la presentació i ho crec: hi haurà un abans i un després des del punt de vista turístic a la zona.

-Això no implica una aposta també del sector privat?

-Si no ho ha la part privada, no servei de res. Ja hi hem anat parlant amb el sector i alguns ho veuen bé i tenen ganes d'adaptar-se. També ens han telefonat empreses interessades. Crec que l'empresa privada en té ganes i si no hi són ells... De fet es fa per al sector del turisme, perquè la gent es guanyi la vida, crein llocs de treball i es generi riquesa. I si tenim un actiu econòmic que es manté ens hi hem d'agafar.

Una veïna de Sant Pere de Vilamajor, Arantxa Bernaldo, ha aconseguit canviar el rumb de la situació dels seus veïns, que portaven dos anys a l'atur. Bernaldo va escriure una emotiva carta relatant la situació d'una parella veïna seva que estava a l'atur i estava passant gana amb els 400 euros que rebien al mes. La reacció va ser immediata, i de seguida van començar a arribar mostres de suport i ofertes d'ajuda a la parella, que té una filla petita, fins al punt que la dona, de 28 anys, ha començat a treballar aquesta setmana en tasques de neteja, segons informa El Periódico. L'eficiència de la carta ha fet que Bernaldo hagi hagut de crear un compte de correu electrònic de contacte per a totes les persones que vulguin ajudar a la família, ayudamanelrosa@hotmail.com.

El CAP de Santa Maria de Palautordera i la regidoria de Sanitat han organitzat per al proper dimarts, 9 de febrer, a les 11 del matí, i el dimarts 16 de febrer, a les 7 de la tarda, una xerrada sobre els controls ginecològics. Les dues xerrades es faran a la Quadra i tractaran sobre la freqüència que cal fer els controls, a quina edat és aconsellable fer la primera revisió o què es pot detectar a aquests controls. Les xerrades aniran a càrrec de Remei Coromines, llevadora del CAP local.

Aquest dimarts, 9 de febrer, i dijous, es podrà fer de les 7 de la tarda a dos quarts de 9 del vespre, al centre Cívic de Breda, les inscripcions per assistir al nou curs de català de Nivell Bàsic que s'impartirà de febrer a juny. El curs començarà el 23 de febrer i es desenvoluparà els dimarts i dijous, de dos quarts de 9 a les 10 del vespre. Aquest està organitzat pel Servei Comarcal de Català amb la col·laboració de l'Àrea d'Educació i Cultura de l'Ajuntament.

L'Associació de Comerç de Sant Hilari i la Caixa han lliurat 2.000 euros a la Residència de la Gent Gran del municipi que corresponen al recaptat en una campanya solidària que han fet les dues entitats. En aquesta campanya, desenvolupada entre el 15 de gener i el 15 de desembre, per cada compra efectuada pels clients dels establiments de l'Associació amb la targeta comerç, la Caixa, a través de l'Obra Social, aportava un euro per la campanya. Els 2.000 euros s'invertiran en comprar dos aparells de televisió per als usuaris de la residència geriàtrica de Sant Hilari, un pel primer pis i l'altre pel segon, i un carro d'activitats.