L'Actualitat del Baix Montseny

L'actor de Teatre de Guerrilla i guionista de l'obra 'Fum', Quim Masferrer, ha 'fitxat' els actors Piero Steiner i Enric Ases, de la companyia Los dos Los, per a la gira espanyola de l'espectacle 'Fum'. Sota el títol de 'Humo', Rafel Faixedas, Quim Masferrer i Carles Xuriguera van presentar la versió castellana de l'obra el passat mes de febrer a Alacant davant de programadors i del públic en general. Setmanes més tard, tant Faixedas com Xuriguera van exposar la seva voluntat de quedar al marge d'una possible gira per l'Estat per centrar-se exclusivament en les actuacions previstes a Catalunya. Per aquest motiu, Masferrer va optar per buscar possibles candidats a interpretar amb ell la versió castellana.

Segons l'actor de Sant Feliu de Buixalleu, "em vaig centrar en persones amb una àmplia experiència en el clown i el teatre del gest". Una cerca que va arribar al seu punt i final amb el 'sí' de Piero Steiner i Enric Ases a participar al projecte. Masfer-rer va començar amb el duet còmic de Los dos Los els assajos que, explica, van ser "un repte important" després de compartir escenaris poc més d'una dècada amb Faixedas i Xuriguera, tot i que anteriorment ja havien impulsat alguns projectes per separat, com el 'Guerrilla Sound' o la direcció d'un espectacle del cantautor celoní Trobador de Rovellons.

'Humo' es va presentar amb els nous components el setembre passat al teatre Micalet de València amb un notable èxit de públic. De rabiosa actualitat, l'espectacle va fer sentir properes, als espectadors, les peripècies de tres personatges que sucumbeixen a l'eròtica del poder en aquesta àcida i intel·ligent crítica a la mediocritat de la classe política. Ara, comptant amb la col·laboració de Josep Maria Fontseré, Masferrer, Steiner i Ases volen iniciar la gira per l'Estat espanyol. Una gira en la que també podrien jugar un paper rellevant els festivals teatrals i còmics de referència.

En paral·lel, Masferrer continua compartint escenaris amb Faixedas i Xuriguera pels escenaris catalans amb 'Fum'. La companyia Teatre de Guerrilla ja té compromeses nombroses actuacions, explica Masferrer, i estarà de gira durant tot l'any 2010 a Cata-lunya. La propera serà aquest dissabte al Teatre Catalunya de Santa Coloma de Farners.

El grup Coperfil, amb seu a Vallgorguina ha finalitzat un procés de reestructuració operativa i financera que li ha suposat una pròrroga del préstec per tancar el seu refinançament abans del 30 de novembre. Una operació que inclourà un canvi de nom de la seva immobiliària que passarà a dir-se Core Investmens.

El grup ha demanat a Banc Sabadell i Caja Madrid una ampliació de crèdit de 10 milions d'euros per a cobrir les necessitats de tresoreria derivades de la caiguda de les vendes. Un crèdit que preveu signar juntament amb el refinançament del deute. Amb aquest s'establirà un únic venciment el 2013 per un import de 44 milions d'euros a cobrir amb la venda dels actius que s'usen com a garantia del préstec.

Coperfil Group preveu tancar el 2009 amb un deute financer de 75 milions d'euros, tot amb garantia d'actius. A aquest s'hi suma el refinançament de la secció immobiliària que xifra en 136 milions el deute fi-nancer, totalment garantit, també, amb actius. Un deute que, sumat, assoleix els 211 milions d'euros.

La companya preveu concentrar ara tota la seva activitat en enginyeria, gestió de projecte i construcció a partir d'un model de negoci més resistent als cicles i adequat al nou entorn. Coperfil Group també ha manifestat el seu objectiu d'incrementar el negoci internacional, que actualment és un 10 per cent del total, amb l'objectiu de portar-lo fins al 50 per cent del volum amb prioritats a Àfrica i Sud Amèrica.

Segons Coperfil Grup, el sector no residencial està fent front actualment a una caiguda de la seva activitat del 58,09 per cent en la construcció industrial i del 80,22 en la logística, comparant les dades publicades per l'Instituto Nacional de Estadística sobre les llicències concedides pels ajuntaments els 4 primers mesos d'aquest anys amb el mateix període de 2007. La companyia situa els mínims del procés de desacceleració al 2010 i estima que s'iniciarà la recuperació el 2011. Coper-fil que havia facturat gairebé 230 milions d'euros de cons-trucció el 2007 tancarà el 2009 amb una plantilla de 165 a enginyeria i construcció, davant les 350 del 2007.

El Ministerio de Fomento ha impulsat les projectes per millorar quatre estacions catalanes, entre les quals la de Massanes, per valor de més de 12 milions. Els projectes contemplen el subministrament d'energia de les instal·lacions de seguretat i telecomunicacions i s'emmarquen al Pla de Rodalies 2008-2015

Les obres a l'estació de Massanes, de més de 1,5 milions d'euros, consistiran en la remodelació de l'edifici, que s'adequarà, així com l'aparcament, per a persones amb mobilitat reduïda. El reforç de la línia de subministrament d'energia de les instal·lacions de seguretat i telecomunicacions està pressupostat amb 6,4 milions d'euros, i consistirà en la instal·lació de nous punts de subministrament.

D'altra banda, Renfe ta tret a concurs la instal·lació càmeres de seguretat en una vintena d'estacions de rodalies, entre les quals les de Mas-sanes i Sant Celoni, que estaran instal·lades en uns tres mesos. Amb les càmeres, Renfe vol millorar els nivells de protecció dels usuaris.

L'Ajuntament de Sant Celoni ha finalitzat els treballs de millora del cementiri de la Batllòria. Així ho ha informat el president del Consell de Poble, Manel Bueno, que aquesta setmana ha visitat l'estat dels treballs, consistents en la reconstrucció de l'escala i repintar l'equipament. Bueno ha demanat que, després d'aquestes obres, es reforci la vigilància a l'equipament que ha patit diversos actes vandàlics de trencament de làpides en les darreres setmanes.

El Ple de Breda celebrat divendres va aprovar una moció presentada per l'equip de govern de CiU i Tots per Breda donant suport a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació al municipi. La moció va tenir el vot a favor dels regidors del PSC i de Crida per Breda exceptuant el cap del grup municipal, Salvador Figueras, que es va abstenir. La moció mostra el reconeixement a la consulta d'Arenys i manifesta el suport del Consistori en el cas que una plataforma ciutadana vulgui impulsar-ne una de similar. En aquest sentit, ERC ha convocat les entitats i els partits polítics del municipi a una reunió la setmana vinent amb l'objectiu de tenir un primer contacte i estudiar la possibi-litat de crear una plataforma que convoqui la consulta a Breda.

El Conseller de Governació, Jordi Ausàs, ha posposat la visita que tenia prevista el proper 19 de novembre a Llinars per inaugurar el casal de la Gent Gran. Durant la seva estada també havia de mantenir una reunió amb els alcaldes i alcaldesses del Baix Montseny per tractar del futur de la comarca, una reunió que queda ara relegada a la propera data que fixi el Departament per visitar el municipi.

Les obres del casal de la Gent Gran, situat a la zona de la Vorada en un edifici de planta baixa i pis en els terrenys situats a l'eix del carrer Granollers amb Ramon i Cajal arriben ja al seu tram final i en breu es podrà procedir a la seva obertura. Els treballs han anat a càrrec d'una unió temporal d'empreses integrada per Construccions Deumal SA i Incunart SA i han suposat una inversió de poc més de 2 milions d'euros. El nou edifici comptarà amb una superfície de més de 1.500 metres quadrats.

Entitats i associacions del Parc Natural del Montseny han denunciat a aquest setmanari que no van ser convidades a la inauguració, la setmana passada, de la remo-delació de la Torre Mariona de Mosqueroles, al terme muni-cipal de Fogars de Montclús. Aquestes entitats lamenten que per l'entrada en funcionament d'aquest equipament, que ha suposat una costosa inversió per a la seva reforma, no s'hagin tingut en compte als agents socials i econòmics que viuen al territori.

Can Patxot, nom que rep la Torre Mariona, ha passat a ser des de la seva inauguració, la seu del Parc Natural del Montseny. Tot i amb això, segons ha pogut saber aquest setmanari, tampoc no es va comunicar la inauguració de l'equipament a diversos dels professionals que treballen al servei del Parc Natural del Montseny.

La Fira de Tardor de Montseny va rebre, el passat cap de setmana, la visita d'un elevadíssim nombre de persones que van poder admirar una gran varietat d'exposicions vinculades al municipi i a la riquesa del massís en el seu conjunt des de diversos punts de vista. D'una banda, l'associació cultural Montseny Actiu, organitzadora de les activitats, va disposar a la plaça de la Vila una mostra de fruits de tardor, amb panotxes de blat de moro, carabasses, nous, castanyes, avellanes, moniatos, cireres d'arboç, codonys i altres fruites de temporada. Els fruits es van acompanyar d'eines vinculades amb el món del camp i de la comercialització d'aquests productes per donar a conèixer una mica més una de les fonts de riquesa tradicionals de Montseny.

Una altra de les mostres que va despertar l'interès dels visitants va ser l'exposició de parets de pedra seca al Casal de Cultura amb nombroses fotografies de barraques d'eines del camp construïdes per aquest sistema. En paral·lel es va presentar l'audiovisual 'La vida a les barraques de pedra seca' de la periodista Rosa Vendrell i es van oferir visites guiades a l'exposició permanent d'esquelles de què compta el municipi.

La major part de l'activitat, però, es va centrar a la plaça on es van oferir també tallers per als més petits i es van muntar parades de venda de castanyes, moscatell i ratafia casolana. La música de l'Orquestra Sant Celoni va contribuir a dinamitzar la celebració.

La Festa de Tardor de Montseny tancarà el proper cap de setmana amb una ca-minada que portarà els participants fins a l'ermita de Sant Martí el diumenge, 15 de novembre. L'expedició sortirà des de la plaça de la Vila de Montseny, i per assistir-hi es pot fer la seva reserva al 93 848 20 08.

La gestora d'infrastructures ferroviàries pública Adif ha començat les obres de protecció acústica relatives al tram del Baix Montseny de la línia del Tren d'Alta Velocitat (TAV). Aquesta actuació consistirà en la construcció de pantalles acústiques amb una longitud total aproximada de 8 quilòmetres per minimitzar l'impacte mediambiental a les zones per on discorre la nova infraestructura. Les obres, que compten amb un pressupost de 15.123.950,40 euros, inclouen l'execució de les proteccions acústiques per a les edificacions situades a les franges laterals del traçat per evitar molèsties. Les pantalles projectades es faran sobre la mateixa plataforma ferroviària, les estructures existents o a la vora de les explanacions. En total, es construiran 36 pantalles, formades per mòduls de 9 metres de longitud i d'entre 1,5 i 9 metres d'alçada. Les proteccions s'instal·laran als termes municipals de Llinars, Santa Maria de Palautordera, Sant Celoni, Gualba, Sant Feliu de Buixa-lleu, Hostalric i Massanes.

Una quinzena de persones han participat al taller per a emprenedors que el Servei de Creació d'Empreses de l'Ajuntament de Sant Celoni va organitzar els dies 29 i 30 d'octubre. Amb aquestes classes, s'intenta conèixer les potencialitats dels possibles emprenedors com a empresaris, comprendre la utilitat d'un Pla d’Empresa, identificar les funcions i responsabilitats de cada lloc de treball o conèixer els aspectes jurídics i fiscals d'interès per crear un negoci. Aquest any ja s'han organitzat altres tallers de les mateixes característiques i, segons l'Ajuntament, vista la gran demanda, se'n preveu organitzar de nous. Les persones interessades a participar-hi s'han d'adreçar al Servei de Creació d’Empreses, al Safareig.

Un total de 50 alumnes i 9 professors dels Comitès am-bientals dels IES Busquets i Punset de Sant Hilari, Santa Coloma de Farners, Vidreres i els amfitrions, del Montsoriu d'Arbúcies van compartir di-vendres experiències i projectes entorn l'educació ambiental. La jornada es va iniciar a dos quarts de 10 del matí amb la benvinguda. Els amfitrions van lliurar un llibret de la 'Carta de la Terra' per a cada alumne i un exemplar del llibre 'Què fer per salvar el Planeta?', donats i editats per la Comissió de l'Agenda Llatinoamericana. A les 10 del matí es va iniciar una sessió d'intercanvi d'idees amb els alumnes dividits en els grups de comunicació, economia i accions. Després d'esmorzar i participar a la castanyada de l'IES, van visitar els equipaments del centre mentre els alumnes de Batxillerat feien un taller de Geologia i unes xerrades d'estadística i entrevistes per ajudar a fer els treballs de recerca.

Les activitats van seguir amb una caminada seguint el camí del rec de la Plana i la Font del Ferro, fins el Parc de la Glorieta. Allà es va fer un dinar i el lliurament del testimoni de la llibreta verda a l'IES de Sant Hilari, que organitzarà la trobada el curs vinent. La llibreta recull anècdotes, impressions o observacions dels participants. Final-ment, a dos quarts de 4 de la tarda, es va fer el retorn pel passeig de la Riera seguint l'itinerari Rusiñol amb una aturada al Pomàrium, una reserva genètica de les diferents varietats de pomes del Montseny.

Genís Carbó Boatell, contrac-tat com a assessor tècnic en temes urbanístics per l'Ajuntament de Cardedeu, és un dels diversos noms que apareix a en la interlocutòria que el jutge Baltasar Garzón redactada divendres i que detalla la participació de diferents implicats en el cas Pretòria. Carbó va ser el responsable de Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP) de la Generalitat entre els anys 1996 i 2004 i regidor de CiU per Mataró entre el 1995 i el 2003. També va coordinar la redacció del Pla Territorial Metropolità.

Segons el jutge, l'empresa GCB Assessorament Urbanís-tic i Projectes SL, propietat de Carbó, va cobrar 244.011 euros l'any 2005 de Niesma, una firma constituïda per Luís García Sáez per construir a la finca de Can Rivière de Llavaneres. Carbó va reconèixer el cobrament d'aquesta quantitat en concepte d'honoraris per tres anys de feina. També va assenyalar que la seva activitat privada no tenia cap relació amb el càrrec al Govern i amb la redacció del Pla Territorial Metropolità.

Tot i que Carbó sols apareix citat a la interlocutòria, i no imputat, ha renunciat al càrrec de Coordinador Urbanístic Municipal de l'Ajuntament de Valls i d'assessor de l'àrea territorial de l'Ajuntament de Cardedeu. L'alcaldessa de Cardedeu, Calamanda Vila, ha acceptat la renúncia presentada per Carbó dilluns, no sense abans haver mantingut una conversa amb ell. En aquest sentit, Vila afirma haver acceptat "a contracor" atès que Carbó "no ha estat ni interrogat, ni detingut, ni imputat, ni jutjat, ni condemnat per aquest cas" però, assenyala l'acaldessa, "em va insistir molt que no volia perjudicar la imatge de l'Ajuntament i que no podia treballar amb les condicions necessàries amb totes aquestes interferències al seu voltant".

Vila ha posat de manifest el seu desig que "aquesta renúncia pugui tenir un caràcter temporal mentre la Justícia aclareixi els fets i les responsabilitats de cadascú" i no ha descartat reincorporar-lo a l'Ajuntament "si es demostra que no ha comès cap activitat il·legal". L'alcaldessa també ha volgut esvair qualsevol possibilitat de dubte sobre els projectes tirats endavant per Genís Carbó a Cardedeu, assegurant que "tothom pot estar ben tranquil perquè tots han estat fets des de la transparència, el rigor i l'eficàcia" i s'ha mostrat convençuda que "el municipi de Cardedeu ha perdut més del què ha guanyat prescindint dels seus serveis".

Genís Carbó estava treballant en temes de planificació urbanística com el desenvolupament de nous sectors claus com Can Manent o el Marital; en temes de noves infraestructures com el pas soterrat del carrer Montseny; o en temes d'habitatge com la posada en marxa d'una empresa pública que pugui gestionar el sòl públic i els pisos de protecció oficial per als joves del municipi.

La vaga en el sector del transport públic per carretera del cap de setmana passat va deixar un grup d'infants d'entre 5 i 7 anys que eren de colònies a Sant Esteve de Palautordera sense possibilitat de retornar a les seves cases. Els alumnes, de primer i segon curs de l'escola Vedruna de Terrassa (Vallès Occidental), passaven uns dies al Castell de Fluvià de Sant Esteve. A l'hora de la tornada, un grup de pares van haver d'organitzar diverses expedicions per recollir els 50 infants que hi havia a la casa ja que l'autocar contractat pel centre escolar terrassenc no va aparèixer. Es dóna la circumstància que Treball va dictar serveis mínims per al transport regular d'autobusos però no va preveure els serveis no regulars.

Segons els sindicats, la vaga va registrar un seguiment del 90 per cent en empreses com Sagalés, que dóna servei a bona part del Baix Montseny. Els representants dels treballadors demanen un increment de sou per sobre de l'IPC i es preveu que els 12 i 13 de novembre hi hagi dues noves jornades de vaga.

El PSC ha editat aquest novembre el segon número del seu butlletí 'En clau socialista' en el que fa un repàs del llarg procés per aconseguir la construcció del nou Hospital a Sant Celoni, que els grups municipals van acordar recentment que es faria a Can Riera de l'Aigua. A la publicació, la formació s'atribueix com a principals exigències per acceptar la construcció de l'equipament sanitari a aquest espai la construcció d'un segon pont "veient com insuficient l'existència de l'únic pont actual". També assenyala que ha exigit un compromís ferm que la construcció de l'hospital "no serà el preludi per a una futura urbanització de Can Riera de l'Aigua".

L'alcalde de Sant Celoni, Francesc Deulofeu, ha assegurat, però, que el PSC no ha plantejat aquest segon punt a les reunions celebrades per establir la ubicació de l'equipament, si bé considera lògic i raonable no edificar a la zona. En aquest sentit, ha assenyalat que l'oposició de la ciutadania a l'ARE a través de la consulta ja va deixar clar que els veïns no volien un creixement urbanístic a Sant Celoni construint a Can Riera de l'Aigua i el gover, diu, respectarà aquesta decisió. D'altra banda, assenyala a més, per urbanitzar la zona caldria modificar l'actual planejament.

El Butlletí socialista incorpora també una cronologia dels passos fets per aconseguir aquest equipament que inicia amb la signatura d'un conveni entre l'exalcalde Joan Castaño (PSC) i la consellera de Salut Marina Geli el 2006. La formació acusa l'actual govern de parar la iniciativa rebutjant la possibilitat de fer el centre al Sot de les Granotes el 2007, "entrebancant aquest projecte durant més de 2 anys", assenyalen. El PSC considera que ara cal arribar a un acord amb la propietat per cedir amb rapidesa els terrenys a Salut.